V Cursa La Cameta Coixa

Després de les nevades pel territori tarragoní, l'últim diumenge de febrer tocava córrer la primera cursa de muntanya de la pretemporada, La Cameta Coixa de Miravet per preparar i arribar lo més fort possible a l'inici del campionat de Curses de Muntanya del Baix Camp que arrenca a L'Hospitalet de l'Infant el proper dia 10 de març.

Cursa La Cameta Coixa, un dia gèlid per les temperatures sumat al vent fort que bufava per aquelles terres es presentava si més no, un dia durissim, com així va ser finalment.

Dos servidors marxavem cap a Miravet de bon de matí des de Reus contemplant pel camí cap al poble les restes de la nevada que va caure en abundància la nit de divendres a dissabte a l'altura de Falset, anavem 'tiro-txano' gaudint de les vistes mentres el sol a poc a poc feia acte de presència.

Vam arribar ben aviat a Miravet, temps per recollir el dorsal que estava lluny de l'accés a parking i fer quatre estiraments abans de córrer. Només arribar, ja s'hi respirava ambient de carrera, corredors amunt i avall, corredors abrigant-se fins a més no poder, corredors fent l´últim apreton al lavabo on jo mateix m'incloc, finalment, ens col·loquem tots com a sardines a la línia de sortida a les 9:15h del matí.

L'ambient entre corredors era molt bo, giraves el cap on giraves, podies observar que hi havia de tot, corredors disfressats, de la selecció catalana, de la ¡¡selecció balears!!...De tot una mica. El speaker tot un catxondo ens animava per distreure'ns del fred que fotia. I quina rasca senyors!!! Qui era el sonat que amb aquest fred es fotia a córrer a les nou del matí i fer-se 21 quilòmetres amb un desnivell positiu de 1400 metres??

La Cameta Coixa va començar amb uns minuts de retard perquè la senyora metxa del "chupinazo" que donava l'avís de l'inici de la cursa, no es podia encendre per culpa del vent, així doncs, la organització va decidir iniciar la carrera cinc minuts després de l'hora establerta de les 9:30h del matí.

En els primers quilòmetres de carrera costava agafar ritme corrents, ja que cada dos per tres el corredors que anaven davant teu t'obligaven a parar per la gran comunió de corredors que hi havia pel camí pujant cap al castell de Miravet. Uns primers tres quilòmetres molt relaxat però ja en el primer descens considerat de la cursa, aquesta gran filera de corredors es va trencar i ja podies córrer continuament sense parar, amb el teu ritme i anant a la teva.

Em sentia molt cómode corrents gaudint de les espectaculars vistes i també gaudint perquè no, del fort vent que bufava ja que els meus pulmons de ben segur que estaven molt contents de rebre oxigen extra i pur directe cap als alveols.

Durant els primers dos avituallaments no em calia parar per la quantitat d'energia que portava el cos i el mateix cervell em deia de continuar tirant milles sense repostar, dos avituallaments que vaig aprofitar per adelantar a molts corredors.

Però en el quilòmetre 9,5 va passar el que no m'hagues agradat que passes...Sobretot per lo fort que anava i em sentia.

En la zona més tècnica de la cursa com així ho indicaven alguns cartells clavats als arbres em vaig torçar el peu esquerre i de seguida vaig notar el "crec" del lligament del tormell com petava, en aquell precís instants ja vaig dir "merda". Vaig sentar-me per uns segons al terra per valorar aquella torçada. Vaig continuar caminant/corrents durant uns 300m fins arribar al tercer i últim avituallament per a mi.

Un cop a l'avituallament, vaig decidir abandonar.

Allí només em van oferir réflex i un ibuprofeno, fins que un corredor al veure'm allí sentat al terra va preguntar per una manta térmica o alguna cosa similar a les "asistències" de l'avituallament per tapar-me, d'això no en tenien, així que em van oferir refugiar-me a la seva furgoneta. Dintre vaig tindre que esperar tres quarts d'hora perquè l'ambulancia estava baixant a un altre ferit i no tenien cap forma més de baixar-me per atendre'm. Mitja hora després va vindre un altre corredor mal ferit a fer-me companyia...

Després de que passes l'últim corredor (tres quarts d'hora després d'arribar jo), vam marxar amb la furgoneta fins que vam coincidir amb l'ambulancia pel camí. Els de la Creu Roja molt amables en tot moment, van veure que no es tractava d'un simple esquinç, així que em van desplaçar de la furgoneta a l'ambulancia i em van traslladar lo més ràpid possible a l'Hospital de Mora d'Ebre.

Finalment, tot va quedar en un esquinç de III grau, a part de mi, a l'hospital hi havien tres nois més ferits per la mateixa lesió que havien patit durant la cursa de muntanya.

El dia 11 de març m'han de treure l'escaiola i a partir d'allí a fer rehabilitació. Queda clar que em perdre la primera cursa de la temporada, però encara amb més motiu per preparar amb més força la segona cursa de la temporada, l'Almostrek 2013.

Apa, salut i gas!!!!!!

IV Sant Silvestre Reus 2012

Enguany amb un nou recorregut, la IV Sant Silvestre de Reus ha reunit amb una participació de récord amb 500 participants i amb nova distància, un total de cinc quilòmetres en l'última carrera de la temporada.

Per part meva i arriscant, he finalitzat amb bona marca amb un temps de 19'52'', acabant en la posició 82. Molt content del resultat final venint d'on vinc...

Després de la cursa Montsant TrailSeries, 4 de novembre, vaig començar a notar una gran molèstia al genoll dret, a la part lateral exterior del menisc. Impedint poder anar a entrenar, ja que només realitzant pocs quilòmetres de recorregut la molèstia era ben present i m'obligava a parar. Fins i tot, vaig decidir per primera vegada anar al fisioterapeuta a fer-me una revisió del genoll i descartar qualsevol lesió greu de lligaments o de menisc, com així va ser finalment. En fer dues sesions de fisio la cosa semblava que ja estava solucionada i fa pocs dies enrere, quan vaig decidir tornar a entrenar, la maleïda molèstia tornava a ser-hi present fins a dia d'avui.

Ben bé un mes sense entrenar, sense fer realment les sesions que vull fer per preparar la temporada 2013 fixada en el campionat de carreres de muntanya del Baix Camp. Així doncs, una bona cursa per finalitzar el 2012 i espero que ben aviat tingui solucionat la lesió del genoll per entrenar com cal!.

Bon any nou.

Montsant TrailSERIES 26km

Després de sis mesos sense realitzar cap cursa de muntanya, ahir diumenge vaig córrer la cursa 'Montsant TrailSERIES', una prova de 26 quilòmetres, la més llarga que he fet fins ara.

A deu minuts per començar la cursa vaig arribar a lloc, a Ulldemolins, les condicions climatològiques em van fer dubtar fins l'últim moment si anar o no. Sort que la presentació de l'esdeveniment es va allargar una mica i vaig tindre temps d'agafar el meu dorsal.

Hi havien dos tipus de carrera, la "petita" de catorze quilòmetres i la "gran" de vint-i-sis quilòmetres. Desde el primer moment no vaig dubtar gens ni mica en fer la gran, em veia capaç de realitzar-la i així va ser.

Es dóna la sortida de la cursa quan encara no m'havia preparat ni l'iPod ni calentar una mica abans de córrer, encara així, des d'un bon començament vaig agafar un bon ritme de carrera durant el primers cinc quilòmetres (5'15''/km) on la pluja intensa era present en aquest tram de cursa.

A partir d'aquí començava l'ascens on a dalt ens esperava el primer proveïment, em notava molt lleuger de cames, tant, que no vaig parar en l'avituallament del quilòmetre set. Vaig anar tirant gaudint de la pluja, com també de la boira, com també del vent fort que bufava i sobretot gaudint de les grans vistes que ens oferia el recorregut.

Després de l'ascens vam baixar per un sender espectacular del quilòmetre vuit fins al tretze. Durant aquest tram avaig tindre que fer parades tècniques incloses i entre escalar alguna que altre roca i equivocacions en el recorregut em van fer perdre algunes posicions. Però sempre anant amb un bon ritme de cursa.

Però tot va canviar a partir del quilòmetre catorze i de només trepitjar l'asfalt les vaig passar putes fins arribar al final de la cursa, un tram final de carrera dura i exigent amb camins d'alts i baixos que eren uns veritables trencacames. Vaig estar uns minuts descansant en l'últim avituallament i petant la xerrada amb la noia fins que amb uns quants trossos de taronja i uns glops d'Aquarius em van reanimar per agafar les últimes forçes i seguir endavant en el últims quilòmetres.

Finalment, vaig arribar a meta amb un temps fixat en 3h01''.


Perfil de la cursa - STRAVA

ALMOSTREK 2012

Diumenge 15 d'Abril vaig poder córrer finalment l'Almostrek 2012, una carrera dura amb 1.771m de desnivell i amb un recorregut total de 17'6 quilòmetres. Dic finalment, perquè durant els entrenaments que vaig realitzar per Setmana Santa, vaig patir una punxada al genoll esquerre, desde llavors procuro anar amb compte i realitzant cada dia mitja hora d'estiraments de cames per suavitzar les molèsties del mateix genoll quan corro.

A l'inici de la sortida, aquest cop vaig sortir molt relaxat comparat amb les anteriors curses, volia saber l'estat del meu genoll i si aquells estiraments realitzats dies anteriors havien donat els seus fruits, semblava que si, així que vaig anar tirant sense cap problema físic però amb un ritme baix i aquest cop sense música per al meu cervell.

Al quilòmetre quatre hi havia situat el primer avituallament, però vaig sudar d'ell al estar massa lluny de mi i vaig seguir corrents, a partir d'aquí començava la veritable cursa, fortes i variables pendents que en alguns casos era la necessitat de pujar-les amb l'ajuda de les mans acompanyat també per descensos directes, uns descensos que vaig realitzar molt suau per por de resentir-me del genoll ja que el terra es trobava molt humit i patir una relliscada era massa fàcil.

Al segon i "últim" avituallament vaig parar-me uns minuts per beure dos glopejades d'aigua, una aigua ben freda, estava situat al punt quilomètric vuit i el temps marcava 1h08'. Encara em quedava per pujar metres i metres fins arribar a unes vistes excepcionals, on es podia observar tot el Camp de Tarragona, increïble. A partir d'aquí fins a meta tot era descens, així que durant aquests últims quilòmetres vaig anar molt tranquil fins arribar a meta on finalment vaig arribar amb un temps total de 1h49', quedant finalment en la posició 64, posició ja repetida en la primera cursa de muntanya de La Portella.

Felicitar des d'aquí a Mikel Besora per la seva quarta posició, felicitats!

CX CURSA DE BOMBERS DE LLEIDA 2012

Bé, primer de tot, felicitar a tota l'organització, que ha estat espectacular i com no, també felicitar en aquells Bombers que van finalitzar la cursa amb l'equip d'intervenció amb 23kg aprox. a les esquenes.

Desde Reus ficavem rumb cap a Lleida a les 8h del matí desde el parc de Bombers de Reus i amb dos cotxes tiro-txano arribem amb la calma a la capital del Segrià a les 9h. Temps de sobres per veure l'ambient, recollir el dorsal i fer alguna broma respecte a qui li tocaria convidar a unes birres després de la cursa.

A falta de cinc minuts per l'inici de la prova, cadascú es situa al calaix de sortida corresponent, tots estem al vermell, és a dir, confiem en que farem una marca inferior als quaranta minuts. Jo estic molt neguitós, amb ganes de començar pel simple fet de les meves possibilitats de millorar la meva marca personal dels 10.000m que vaig realitzar a l'estiu passat amb un temps de 44'50''.

L'ambient increible, sona la canço de Without you d'en David Guetta, s'em fiquen els pèls de punta i la carrera comença inesperadament! Em fico els cascos de música amb Coldplay i començo a tirar milles amb un bon ritme gràcies a l'acompanyia dels cinquanta primers corredors, que com era d'esperar, van a per totes. Jo passo el primer quilòmetre a 3'40'', em sentia molt còmode i al quilòmetre cinc el passo amb un temps de 20'04''. A partir d'aquí sense adonarme'n baixo el ritme i els quilòmetres sis i set s'em fan llarguissims, però en els últims dos quilòmetres torno agafar un bon ritme fins a final de carrera, quan finalment, arribo a meta amb un temps de 40'22''.

Com em va passar a la Pujada de la Portella, arribo a meta massa fresc, sense tindre sensacions de cansat, amb la qual penso que no em deixo els cullons al terra i que puc millorar encara més els temps obtinguts en les darreres curses, així que l'objectiu proper serà realitzar un 10k i fer-ho en 37'.

Finalment, posició 181/2096.

Ara a seguir entrenant pel Tibidabo a partir del 26 de Març per preparar la propera cursa de muntanya, la Almostrek 2012.

III Pujada a La Portella

Com cada any, la pujada a La Portella (Hospitalet de l'Infant) inaugura el calendari de les curses de muntanya del Baix Camp i aquest cop vaig decidir tornar-la a fer per segona vegada consecutiva, sobretot per treure'm l'espina clavada l'any passat on vaig fer una marca horrible, un temps de 2h35'.

Enguany però, més enganxat que mai a les curses de muntanya, anava més preparat que l'any passat i amb millors condicions físiques.

Vaig arribar al lloc a falta d'un quart d'hora abans de que començes la carrera, primer error de mi, ja que només vaig tindre temps per colocar-me el dorsal i fer quatre estiraments. A la sortida, em vaig situar en un punt estratègic per valorar el ritme dels meus competidors però sense adornar-me'n, la botzina que indica l'inici de la cursa ja sonava, temps per ficar-me els cascos de música a l'orella, Obrint Pas sonant i tothom a córrer.

Durant els primers quilòmetres ja vaig notar que tenia la boca sense saliva i amb ganes de beure alguna cosa, segon error, no portar res de líquid a sobre. Aquest fallo em va afectar sobretot al final de la cursa, però no em va impedir còrrer els primers quilòmetres fins arribar al primer avituallament.

La primera pujada del circuit em vaig adonar que els entrenaments realitzats a Barcelona no em servien de res, ja que les fortes pendents encara les continuava fent caminant amb un ritme suau, aquí en aquest primer tram de cursa els meus competidors ja van marxar cap amunt marcant un bon ritme i jo quedant-me molt enrere. Però en el primer descens (el meu punt fort) em vaig animar i molt fins al primer avituallament on vaig marcar un ritme molt alt, fins i tot, adelantant a diversos corredors que més endavant a la segona pujada tornarien a adelantar-me.

Al arribar al primer avituallament vaig parar un minut per beure una mica d'aigua, pendre una mica de xocolata i cap amunt, de nou m'esperava una dura pujada, una pujada que duraria fins al cim de La Portella, on en alguns trams eren veritables trenca cames amb pendents del 50% i acompanyat d'un fort vent de mestral. Durant l'últim descens que durava fins a meta vaig tornar a fer una baixada ràpida, però els últims tres quilòmetres s'em van fer llarguíssims, encara que físicament estava molt bé, la falta de líquid des d'un principi va passar factura.

Finalment, vaig arribar al final de la carrera amb un temps de 2h04'. Entre els seixanta cinc primers classificats, molt satisfet si comparo amb la cursa que vaig realitzar l'any passat i sabent que encara puc millorar aques temps si no fos per alguns petits errors que vaig cometre, errors que no es tornara a repetir a la propera cursa de muntanya.

III Sant Silvestre Reus 2011

Quina millor manera d'acabar l'any 2011 que participant en la III cursa Sant Silvestre Reus 2011. Volia millorar el temps que vaig marcar l'any 2009 i així ha estat. Vaig arribar a meta amb un temps de 19'20'' després de realitzar 4'7km, a quatre minuts de diferència del guanyador : Jordi Garcia de l'equip AC77, amb un temps de 15'05'', en un altre esglaó.

Vaig començar la cursa sortint de molt enrere i vigilant de no patir cap caiguda, a la que tots ja vam començar a córrer jo em vaig situar al lateral del pilot adelantant a tot aquell que no anava al mateix ritme que jo, els primers tres quilometres em sentia molt bé, patint una mica en l'última pujadeta del quilometre quatre i també pel vent fort que bufava, però a la baixada i en l'últim quilometre vaig agafar forçes per realitzar un bon sprint fins a meta i situar-me entre els cinquanta primers de la classificació.

2a Cursa nocturna de Sant Jaume a Reus

Després de tres mesos sense realitzar cap cursa, avui divendres 22 de Juliol vaig decidir participar en la segona cursa nocturna que es celebrava a Reus en motiu a les festes de Sant Jaume.

Un recorregut d'un total de deu quilòmetres sense cap desnivell, el que significava que des d'un principi has d'anar ja a per totes si vols quedar entre els primers, ja que els de davant tiren moltissim des d'un bon començament de la cursa.

A les 21h vaig anar a recollir el dorsal, el chip i a estirar una miqueta, quatre rectes, estiraments i cap a la linea de sortida. A la sortida és la típica de sempre, tots apretats com a sardines i perill de caigudes, però cap problema, pell de gallina i ens fiquem al lateral del pilot, adelantant a molts atletes participants.

Vaig anar tirant fins arribar al primer quilòmetre amb un temps de 4'20'', però que a partir d'aquí vaig decidir baixar un pelet el ritme fins arribar al abituallament, al punt quilomètric cinc de cursa, on des d'aquest punt fins al final vaig augmentar el ritme considerablement i sempre acompanyat per un atleta Vilasecà. Al final de la cursa i després de recórrer deu quilòmetres vaig marcar un temps de 44'50'' (posició número 88 de 350 participants) que personalment puc estar bastant satisfet.

Classificació dels deu primers participants a la cursa de Sant Jaume :

Apa, salut i peles!

PUJADA A LA PORTELLA

La pujada a La Portella, més puta que...la puta que va se dur!! Sens dubte ha estat la primera cursa de muntanya més dura en la que m'hi he enfrontat mai. Les condicions físiques que has de tindre per aquest tipus de prova es màxima, per qui fa per primer cop una prova d'aquest calibre ha d'estar molt ben preparat i jo segurament no estava en les millors condicions, una per falta d'hores de descans, només vaig dormir quatre hores i segona, pel mal estar en general durant tota la carrera, amb mal d'esquena als descensos i amb mal de peus producte dels quilòmetres realitzats.

Vam sortir d'Hospitalet de l'Infant a les 9:30h amb un ritme normal, ficant-me al mig del pilot seguint el ritme dels que pensava que podría seguir, ben aviat ja vam començar l'ascens a La Portella amb unes pendents terribles, del 31%, error de mí de pujar el ritme en aquest sector, sobretot per no tenir consciència de que encara m'esparaven uns 450m d'altura per arribar al primer port de muntanya i al cim més alt. A les grans pendents jo i la majoria de corredors les feiem caminant, amb un ritme espectacular, jo a partir d'aquí em vaig decantar per anar al meu ritme sense seguir a ningú fins al descens.

A l'arribada a La Portella (567m) vam començar el descens amb un ritme bastant fort, sempre anant a rebuf d'un corredor i anant al seu ritme, al arribar a l'abituallament número dos, quedaven set kilómetres, a partir d'aqui, vaig patir molt per ascendir el tercer i últim port de muntanya, tant, que per la meva ment pasava abandonar, hem trobava fatal en condicions físiques, però els ànims d'altres atletes i la força de la meva ment vaig decidir acabar la cursa, patint com mai. I així va ser, l'hora d'arribada a meta va ser d'un temps de : 2hores 34 minuts. Un temps que de ben segur el puc millorar notablement amb millors condicions.

Per aquesta prova el resultat es lo de menys, ha estat important acabar-la, felicitar als organitzadors i de ben segur que ens tornarem a veure l'any que ve.

Ara toca recuperar-se perquè estic fet caldo i a tornar a entrenar, que segurament d'aquí dos mesos tindré les proves físiques i aquestes curses m'ajudaran molt per fer una bona marca al quilòmetre.

Salut i Gas!