dimecres, 19 d’octubre de 2011

PICA D'ESTATS

Pica d'Estats

Seria la primera experiència a l'alta muntanya, així que de les rutes que hi han actualment, vam decidir fer una de les més complicades i menys transitades, la Via Gabarró.

VIA GABARRÓ

Vaig sortir de Reus Dissabte a les 9:30h del matí i vam arribar al poble d'Àreu a la 13:00h aproximadament, només arribar al parquing només calia cambiar-se de roba i preparar la motxila per passar-hi la nit i part del diumenge, un cop finalitzat els preparatius vam fer ruta cap al refugi de Vallferrera, una hora de camí.

GR11
GR11

A les 15:00h del migdia vam arribar al refugi, a l'altitud de 1.900m. Després de fer un petit 'briefing', vam iniciar l'ascens cap a l'estany del Sotllo on encara ens quedarien tres hores de camí fins arribar just a temps per montar el vivac i fer nit a l'estany a 2.500m . Durant la nit la temperatura va baixar fins a 0ºC arribant a gelar fins i tot, el propi sac de dormir i patint molt de fred als peus, una mala nit per dormir.

Estany del Sotllo

Al dia següent, Diumenge 16, ens vam aixecar ben d'hora, a les 08:00h i uns vint minuts després vàrem començar el camí cap al Pica d'Estats passant per la Via Gabarró amb l'estómac no massa ple per culpa de la gelada que va patir el menjar la nit anterior. Durant la primera etapa de l'estany del Sotllo fins l'estany dels Estats no es gens difícil, el començament del cansament comença a partir de l'últim estany, el dels Estats fins el Pic Rodó del Canalbona on la pujada és molt empinada i amb un terra ple de pedres estil tartera.

Arribar al Pic Rodó del Canalbona, vol dir arribar al primer cim amb una altitud de 3.000m, aixi que ben aviat vam realitzar l'objectiu d'arribar als tres mil metres, però el dia encara no s'acabava només realitzant un tres mil sinó que encara ens faltava cent metres més per coronar el Pica d'Estats, el cim més alt de tota Catalunya.

Al pic Rodó de Canalbona

Ja estabem apunt d'arribar a la Pica, només ens faltaven cent metres d'altura, però ens quedaven un bons cent metres llargs i durs. Tornar a baixar de Canalbona i després tornar a pujar fins a la Punta de Gabarró pels meus companys va ser molt dur, el temps començava a apretar-nos de valent i no ens podiem entretenir, així que tocava apretar les dents i "amunt amunt!!".

A la Punta de Gabarró les cames ja començaven a patir el cansament però la millor etapa estava per venir i jo mateix sense ser conscient d'allò. Al arribar a Gabarró vam fer una aturada obligada de descans per donar energia al nostres cossos amb un plàtan, una barra energètica i xocolata. Deu minuts després vam començar la ruta cap a la Punta de Gabarró-Pica d'Estats, una ruta molt espectacular, ja que aquí s'ha d'anar amb molt de compte i estar concentrat amb el que fas perquè a la mínima pots tenir un ensurt, a quan a dificultat, hi havien trams de IIIº i personalment va ser sublim, intentant passar pels llocs més complicats que hi havia.

Tram de IIIº

Al finalitzar aquesta ruta de IIIº ja vam pensar que alguna cosa més complicada no podria haver-hi, lo més difícil ja ho haviem realitzat. Així que vam fer cim al Pica d'Estats a les 15:00h aproximadament, temps just per fer dos fotos i tornar a baixar rapidament, ja que el temps era el nostre principal enemic.

Arribada al cim més alt de Catalunya (3.147m)

Sense pensar pel lloc on es podia baixar, vam fer el descens per la primera carena que vam veure, d'aquesta, no era la ruta habitual cap a l'estany dels Estats sinó que era un altra ruta, una ruta que de ben segur que poca gent ho ha fet, vam tindre força problemes per arribar fins baix de tot, tant, que vam perdre més d'una hora ben llarga baixant per aquella carena amb una verticalitat important.

Al finalitzar tot els descens el cansament ja és notava notablement, la falta d'aigua en l'últim tram va ser un problema important, els tormells ja no aguantaven com al principi i les torçades de peu eren més evidents.

En arribar a l'estany dels Estats vam recollir les coses, omplir les cantimplores d'aigua i fer ruta cap al refugi de Vallferrera. La llum del dia s'acabava i el sol s'amagava ràpidament, així que vam decidir que entre el meu company i jo fer una carrera fins el refugi per agafar el cotxe lo més aviat possible avans de que es fes de nit, amb tot el cansament que portavem a sobre no sé com vaig poguer córrer tant (12' a l'altura de plans del Sotllo fins al refugi de Vallferrera), però és el que em van dir quan vaig finalitzar la cursa : "mai sabrem les limitacions del nostre cos" perquè és el cervell qui és l'últim en decidir i no les cames.

l'Últim raig de sol

Vam arribar just de temps al refugi i quan vam arribar als nostres vehicles ja era completament de nit. Amb tot això vam finalitzar la jornada i personalment : Primera expedició realitzada satisfactòriament :)

Ara fins la propera, amb possibilitats de realitzar el cim a l'Aneto o el Besiberris quan el pressupost m'ho permeti.

Salut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada